Coratxà

Coratxà, a 1231 m d’altitud, està situat al nord de la província de Castelló dins de la Tinença de Benifassà (territori constituït per Castell de Cabres, Boixar, Coratxà, Fredes, La Pobla, Ballestar i Bel).El seu paisatge és muntanyòs i abrupte. El seu clima es caracteritza per hiverns llargs i gelats, al 1790 Cavanilles ja escrigué: “un término sembrado de peñas, y cubiertos de nieves por cuatro meses”

Pel que fa a la seva història, trobem indicis de poblament ja en el Neolític. Al 1234 Blasc d’Alagó dóna Coratxà al monestir d’Escarp, i el 7 de febrer de 1235 otorga la carta de poblament. Al 1267, l’abat Concabella del monestir de Benifassà obté el lloc de Coratxà després d’indemnitzar al monestir d’Escap amb 15,500 sous i amb això, Benifassà es converteix en amo de tota la Tinença. Al s. XVII les tropes franceses destrueixen el poble, per la qual cosa, Felip V els lliura de pagar les contribucions fins al 1825.

Durant la guerra civil va desparèxer l’arxiu de l’església de Coratxà. Malgrat això, es conserva un document datat al 1247 que estableix els pactes entre els veïns de Coratxà i els monjos cistersencs d’Escarp sobre la construcció de l’església. En ell, la universalitat dels homes de Coratxà ofereixen a l’abat del monestir d’Escarp totes les primicies durant vint anys, amb la condició que els construexin una església abans de deu anys i hi detallen totes les característiques de com ha de ser aquesta. Descripció que s’adiu exactament amb l’edifici actual, només amb una modificació: en lloc de dos arcs, n’hi ha tres.